dijous, 21 de maig del 2009
Dona'm un somriure
Sisplau feu-me saber si tinc raó! Mireu aquest vídeo.
dimarts, 19 de maig del 2009
L'Humor
Ja que havia de fer un artícle parlant de l'humor, he decidit entrar a una pàgina web d'acudits. En menys de deu minuts me n'he adonat de que realment amb els acudits que més acostumem a riure és amb els acudits dolents. Els que no tenen sentit, els que enganxes de seguida, els que et fan riure i no saps ni perquè.
És curiosa la sensació que sent un quan llegeix quatre línies d'un acudit sense sentit i no pot evitar esclatar a riure per no res.
Potser en les nostres vides quotidianes hauríem d'incloure un parell d'acudits al dia per seguir-la amb una mica d'optimisme que ens ajudaria molt.
Acudits
*És un cotxe que va per una autopista i el paren una parella de mossos d’esquadra. Un d’ells diu:- Felicitats! S’acaben de convertir en el cotxe un milió que passa per aquesta autopista. Els ha tocat un premi de 1500 euros!! Què en faran dels diners?El conductor respon:- Doncs em sembla que aprofitaré per treure’m el carnet de conduir.La dona del seu costat l’interromp:- No li facin cas… sempre diu tonteries quan està drogat.Finalment, el que està al darrera comenta:- Ja deia jo que no arribaríem massa lluny amb un cotxe robat…
*Com que sap que toca examen de matemàtiques, en Pep es cus la taula del 7 a la màniga de la camisa.-A veure, Pep, em pots dir la taula del 7?I en Pep, dissimuladament gira la màniga i comença:-Un per set, set, dos per set, catorze, tres per set, vint-i-un, cent per cent, cotó…
*Un borratxo es troba una nena pel carrer i el borratxo veu que la nena està plorant.El borratxo li diu a la nena:-Nena perquè plores?I la nena li diu:-La meva àvia ha caigut d’un 3r pis i ara està al cel.I el borratxo li diu:-Doncs quin rebot que ha fet la teva àvia!
*Sabeu qui va inventar el nom de Palamós?
Els Xinos, que passejaven per allí, i tot cansats un d’ells va dir:-Palamos?
*Això que atropellen un ximple i tot de gent el va a ajudar mentre crida-Inclineu-me, inclineu-me…I que ningú sap que fer ni com actuar davant les seves supliques, quan diu:-I si no hi ha clínica, hospitalitzeu-me, hospitalitzeu-me…
Un dels meus humoristes preferits és Ángel Martín. Em va agradar molt el monòleg de les llegendes urbanes.
Però també sóc molt partidaria del Buenafuente, em va fer molta gràcia un dels seus monòlegs en que parlava dels sogres.
Espero que us agradi!! ^^ I a riure!!
dilluns, 18 de maig del 2009
Internet


Jo mateixa

Sóc una persona inquieta, curiosa, pensativa, oberta, emotiva... I m'agrada no parar mai, tenir-ho sempre tot a punt! Tot i que considero que tothom necessita el seu moment "out" i relaxar-se per complet, oblidar-se'n de tot!
M'encanta relaxar-me, preparar-me una infusió, gaudir de bona companyia, i si es pot submergirme dins la banyera mentre menvolcalla un aroma inconfusible.
La pregunta és: i a qui no li agrada? XD
Doncs us deixo un enllaç a un power point sobre mi.
http://www.slideshare.net/jurdii17/jordi-na-ppp1
I amb el meu fotolog.
http://www.fotolog.com/emcridaelvent/41366827
dijous, 14 de maig del 2009
Música

I això em passa també amb la música.
Sí, m'agraden els grups actuals però... diuen que ja no hi ha res inventat oi? Que tot torna. Això és el que ha passat! Si qualsevol cosa o, en aquest cas grup musical és capaç de tornar, jo ja el considero prou bo. Si més no, si no fós bo no tornaria i sextingiria.
Aquest és el cas d'un dels meus grups preferits:
The Beatles
Crec que són genials, revolucionaris però conservadors, melancòlics però martxosos i amb ritme, amb estil, amb ganes, amb capacitat... amb art!
El grup estava format per: John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.
Eren de Liverpool, Anglaterra.
Són un dels grups de música pop amb més èxits i vendes de discos de la història de la música popular.
Sorgits a principi dels anys 60. Partint de la base rítmica del rock, les seves composicions foren una veritable troballa en l'aspecte melòdic i harmònic. Amb influències del rhythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels 60', amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a una forta influència oriental que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.
Però tot lo bo s'acaba i la seva dissolució oficial va tenir lloc l'any 1970. Els seus integrants van seguir les respectives carreres musicals en solitari.

Una Part de la Discografia
LP
1963: Please Please Me
1964: Beatles For Sale
1965: Help
1969: Yellow Submarine

1970: Let It Be
Senzills
1962 "Love Me Do"/"P. S. I Love You"
1964 "Can't Buy Me Love"/"You Can't Do That"
1965 "Help!"/"I'm Down"
1967 "Strawberry Fields Forever"/"Penny Lane"
1968 "Hey Jude"/"Revolution"
Edicions pòstumes
A banda de nombrosos àlbums recopilatoris, després de la dissolució del grup han aparegut diverses edicions amb material inèdit i enregistrat en directe:
1977: Live at the Hollywood Bowl
1988: Past Masters, vol 1
1988: Past Masters, vol 2
1999: Yellow Submarine Songtrack
2003: Let It Be... Naked
2006: Love
Aquesta música també m'agrada molt:
mastiksoul-jacobin... |
dimarts, 12 de maig del 2009
Diga'm, amic
En la meva opinió quan parlem d’amistat ens referim a una cosa mínimament relativa i abstracta. Sovint anomenem l’amistat però, realment cada cop que parlem d’amics ho fem utilitzant del tot bé el sentit de la paraula?
Desgraciadament han d’ocórrer segons quins fets (pèrdues, desànims, allunyaments, sorpreses, alegries, ensurts...) perquè ens en adonem de qui son els nostres amics de veritat.
Crec que un amic és el que està amb tu en els bons i mals moments, el que sempre dóna la cara per tu, el que et vol veure encara que sigui només per parlar, el que somriu quan et veu arribar, el que no sap el que és enfadar-se amb tu, al que no li molesta el teu mal humor, el que comparteix, el que aconsella, el que mai et tindra enveja dolenta, el que sempre et dirà la veritat, el que et truca només perquè té ganes de sentir-te la veu...
Quan reflexionem interiorment acostumem a veure que realment no són amics amb tots els que ens portem bé o hi tenim molt bona relació. Podem decebre'ns o enfonsar-nos en saber que d'amics en tenim pocs, ja que és difícil trobar a algú amb qui compartir tot el que s'ha anomenat anteriorment. Però en comptes d'això hauríem de ser feliços i alegrar-nos perquè per molts pocs amics que tinguem segur que són bonísims i per a nosaltres els millors del món, perquè... per això són els nostres amics, no creus?
I ara? Quants amics creus que tens?
Recorda que en una vida els amics van i venen i pocs es queden per sempre!
Glòria (Sau)
Tu que m´has vist caure a terra
tu que sempre m´has trobat
en les nits de lluna plena
dormint en el teu sofà
Tu m´ajudes sense presses
si cal deixes el que tens
m´obres sempre casa teva
perquè no em quedi al carrer
Ens fem vells però no hi ha pressa,
entre copes em vas dir,
col·locats quasi com sempre
sense un duro però amb estil
No desitjo una altra cosa
el meu món, els meus amic
si la vida no em fa nosa
mentre tingui un ros als dits
Entre mig de vells poemes
de la glòria del passat
he trobat aquesta història
per la nostra amistat
que potser havies oblidat.
dimarts, 5 de maig del 2009
La intel·ligència dels dofins
La conducta sexual de los delfines revela una pauta cultural similar a la de los humanos
MADRID.- Los delfines macho del Amazonas transportan hierbas y otros objetos para impresionar a las hembras, un hábito que sugiere que existe una cultura similar a la humana en estos animales, según un estudio de la revista científica 'New Scientist'.

Este comportamiento extraño, de acuerdo a las conclusiones de los expertos, respondería a una "conducta sexual" y podría tratarse de un ejemplo raro de rasgos de la cultura humana detectados en animales. La práctica de transportar objetos se había observado con anterioridad en delfines de río en Brasil, Venezuela y Bolivia.
Pero mientras que los expertos achacaron entonces esta conducta a un simple hábito juguetón, los nuevos hallazgos hacen pensar que existe una nueva explicación para ese comportamiento.
El responsable de la investigación, Tony Martin, del British Antarctic Survey en Cambridge (Inglaterra), y Vera da Silva, del National Institute of Amazonian Research, estudiaron durante tres años más de 6.026 grupos de delfines.
Entre ellos, los expertos identificaron a 221 grupos, entre los que se incluía, al menos, un animal que llevaba consigo algún objeto que podía tratarse de hierbas, palos o trozos de arcilla. Entre esos grupos figuraban también ejemplares de delfín hembra.
Además, observaron que era "40 veces más probable" que esos delfines incurrieran en conductas agresivas mientras se encontraban transportando objetos. Finalmente, sospecharon que el comportamiento de estos animales respondía a una forma de demostración sexual en lugar de tratarse de un simple juego.
Esta teoría se apoya en un análisis hecho con pruebas de ADN recogidas de tejidos extraídos de delfines adultos y de crías de delfín.
Las conclusiones sugieren que algunos de los animales que transportan con más asiduidad los objetos se encuentran entre los más prolíficos a la hora de procrear.
Como parte de la investigación, los expertos analizaron muestras de 200 ejemplares adultos y actualmente llevan a cabo pruebas de paternidad en las que comparan el ADN de las crías con el de los machos que figuran en su estudio. Aunque los resultados no son todavía definitivos, Martin admitió que le sorprendió "que muchos de los delfines que transportaban objetos con mayor frecuencia figuraban en la lista de los probables padres de las crías".
Este experto consideró que dicho comportamiento es un claro ejemplo de la existencia de pautas culturales entre estos animales.
Informació extreta de: elmundo.es
Al cap i a la fi no és tan llarga la distància entre els animals i les persones, no creieu?
dilluns, 27 d’abril del 2009
Esports de risc
Els esports de risc, extrems o d'aventura són aquells esports on hi predomina un element de perills controlats. El risc e
s pot generar a fruit de la mateixa activitat esportiva, o de la incertesa de les condicions ambientals. Aquests tipus d'activitats esportives tenen lloc en el medi natural i aquest entorn juga un paper fonamental per al seu desenvolupament. En molt casos es tracta de pràctiques esportives recents i que utilitzen enginys i tècniques innovadores tan en terra, aire com a l'aigua.
Òbviament, definir quins esports són de risc és subjectiu: per exemple, no se sol classificar el futbol com a esport d'aventura, tot i que hi ha un risc molt alt de patir lesions. Algunes modalitats d'alpinisme i escalada, el paracaigudisme, etc., són els exemples més clàssics d'esports d'aventura, tot i que en els darrers anys han sorgit gran nombre d'esports de risc.Exemples d'esports considerats de risc:
Puenting
Parapent
Barranquisme
Escalada
Surf
Esquí acuàtic
...
T'agrada el risc? Quin esport de risc voldries practicar?